Introducció

El debat sobre la recerca artística, els seus objectius, mètodes i formes d'avaluació, així com la seva distinció de les pràctiques artístiques i la seva relació amb l'acadèmia i el coneixement, ha estat sobre la taula des de la creació dels primers programes de doctorat en arts durant els anys 70 i 80 del segle XX (Leavy, 2020; Candy, 2006). A Espanya aquests debats engeguen a finals dels anys 70 degut a la inclusió, de forma molt pionera, dels estudis artístics als programes universitaris (Calderón García y Hernández Herández, 2019) i dels primers doctorats d'aquesta tipologia, en concret en Belles Arts (Delaiglesia, 2009). Durant els anys 90, però, la recerca artística rep una forta empenta des del món acadèmic anglosaxó i escandinau. És per això que molts dels referents principals que veurem aquí provenen d'aquestes tradicions acadèmiques. Cal tenir en compte, també, que aquests primers programes acadèmics en arts es feien principalment des de l'àmbit disciplinar de les Belles Arts o les arts visuals, i que per tant és aquest el punt de vista que va marcar les primeres tendències del que avui entenem com a recerca artística. 
Malgrat sovint es parla de recerca artística en contextos professionals de pràctica artística, és a dir, en contextos no acadèmics - com ara auditoris, centres d'art, galeries, sales de concerts, teatres, circs o l'espai públic - no tota la pràctica artística pot ser considerada recerca en el sentit que hi dóna l'acadèmia. La pràctica artística requereix d'una constant recerca teòrica, de contextos, de mètodes, tècniques, materials, tecnologies i demés que sovint s'anomena “recerca”, però es diferencia de la recerca artística acadèmica en que no se li requereix explicitar, transmetre i justificar aquests processos a la resta de la comunitat investigadora ni se li demana una contribució original al coneixment. Així, un/a artista o creador/a fora de l'àmbit acadènic, pot mostrar el resultat de la seva recerca sense haver de justificar-ne les intencions, ni el procés, ni els contextos, ni els efectes. Aquesta recerca pot ser informal i al cap i a la fi el que se li valorarà és el resultat de l'obra, l'interès dels seus processos o els efectes que tindrà en el context on s'insereix. La intenció de l'artista o creadora, aquí, no és necessàriament contribuir al coneixement a través de la seva pràctica com si que s'espera que ho sigui per l'artista que fa recerca acadèmica. Per tant la recerca artística és duta a terme per artistes i creadores dins i fora de l'acadèmia, malgrat que per tal que aquesta sigui considerada recerca acadèmica ha de complir amb certs requisits que estan constantment en debat per part del sector artístic i acadèmic.
La recerca artística acadèmica (a partir d'ara “recerca artística”) s'insereix en el context acadèmic i per tant s'ha de transmetre a la comunitat acadèmica de forma que també pugui ser avaluada i escrutada per aquesta. És a dir, ha de complir amb les exigències de transferibilitat dels seus mètodes, processos i coneixements com una part integral de la pròpia recerca. Ara bé, les bases comunes compartides per la comunitat de recerca artística estan encara sent definides i són constantment discutides per tal d'arribar a un acord compartit que ens permeti entendre de què parlem quan parlem de recerca artística sense limitar en excés les particularitats que aquesta ofereix a l'hora de redibuixar el coneixement científic o acadèmic.